Un moment màgic i estrany; els pensaments i les fotos de la retrobada

Quines han estat les primeres impressions dels mestres i professors que s’han retrobat amb els seus alumnes? Com s’han sentit, en aquestes primeres passes de la ‘nova normalitat’ escolar? Hem llençat aquesta pregunta arreu, i hem recollit algunes respostes i unes quantes imatges del moment.

Mar Isern, directora de l’Institut Escola Mare de Deu del Portal (Batea)

L’obertura ha estat esglaonada, dilluns van començar els xiquets de la comunitat de petits (P3-P4 i P5), dimarts s’hi van afegir els de 6è i dimecres els de 4t d’ESO. En general, venen amb molta il·lusió i ganes, tenen molta necessitat de parlar i d’expressar emocions i explicar vivències que han tingut. El moment de retrobar-se amb els companys/es és màgic, com a docents tenim un paper clau per saber gestionar aquestes converses i donar-los temps i espais per obrir-se. Els docents teníem moltes ganes d’obrir l’escola encara que quedin pocs dies de curs, ha sigut important tenir l’oportunitat de fer el tancament i estem preparant rituals de comiat per la setmana del 15 al 19 de juny. Estem elaborant els informes d’avaluació finals que seran a 3 veus: la veu de l’alumne, la de les famílies i la del docent. Per copsar com ha viscut el confinament cada alumne.

Helena Madurell, Escola Saavedra (Tarragona)

Avui ens hem trobat amb els alumnes de 6è desprès del confinament. S’ha fet estrany, no ens podem abraçar, parlem però hem de mantenir distàncies i no sabem si els/les companys/es somriuen. Ens volem dir moltes coses, tot/es volen explicar què i com han viscut aquest confinament, l’experiència d’estar tancats. És una llàstima que desprès de nou anys d’estar junts no podem fer un comiat com cal. Les mestres els hem trobat més grans, madurs; tots coneixen les normes a seguir i entenen que no és un joc. No tots/es han treballat per igual, les desigualtats existeixen i s’han notat molt.

També ha vingut una nena de P5, primer s’ha estranyat i preguntava pels companys, però ara és feliç, té la mestra per ella sola. Nosaltres tenim la sensació de cobrir la necessitat a la família, fem de cangurs.

Sara Maqueda, mestra d’infantil del Col·legi Sant Rafael (La Selva del Camp)

En la reobertura del centre m’acompanyen sis infants d’entre tres i cinc anys. El retorn ha estat emotiu però també cautelós. Tots plegats ens estem adaptant a la nova situació i amb el temps som més conscients de les noves rutines i hàbits. A l’escola ens reinventem per fer de la nova realitat una bona normalitat, on els infants poden seguir sent infants.

Omaira García, tutora de 6è del Col·legi Sant Rafael (La Selva del Camp)

Els alumnes han vingut molt motivats i il.lusionats per tornar a retrobar-se amb els seus companys i mestres. Expressaven les seves ganes de tornar a una “normalitat” dins de les difícils circumstàncies. S’han adaptat fàcilment a les normes d’higiene, tot i que mantenir el distanciament entre ells és el que més costa per a tots. Es necessita i es troba a faltar el contacte físic mestra-alumne i això és el més difícil. Els alumnes continuen fent les seves tasques telemàticament i les videoconferències seguint l’horari proposat, de la mateixa manera que s’ha estat fent fins ara.

Judit Rubió, mestra de l’Escola Cor de Maria-Maria Reina (Olot)

El primer dia tot estava a punt per reobrir, però les mestres sentíem un cert neguit. Des del primer moment els infants han mostrat una actitud ben diferent a la nostra. Els seus ulls il·lusionats i el somriure que s’intuïa sota la mascareta ja ens deixà clar que havíem d’esborrar tots els neguits inicials. Les ganes d’aprendre i de retornar a l’escola han pogut més que totes les normes, les quals han acceptat i aplicat a la perfecció. Han demostrat que necessitaven i desitjaven tornar, encara que hagi hagut de ser d’aquesta manera!

Giannina Aztarain, directora de l’Escola Pia Moià (Moià)

Tot plegat és una sensació estranya. Ens retrobem de nou amb ganes de veure’ns i de compartir però pel mig tenim tot de mesures de seguretat a les quals no hi estem acostumats. Em quedo amb les ganes de jugar i la gran creativitat que tenen per fer que tot sigui una mica més fàcil.

Marc Surós Barreda, mestre d’infantil de l’Escola Pia d’Igualada

Quan vaig entrar a l’escola després de dos mesos i mig va ser com si el temps s’hagués parat. La mateixa sensació de quan mirava els reportatges de la catàstrofe de Txernòbil, on es veien cases amb les taules parades o la bicicleta a l’entrada de casa. Es va fer palesa com un dia estàvem deixant assecar uns folis que els alumnes estaven pintant i l’endemà ja no podíem tornar a l’escola. Tot estava exactament igual com ho havíem deixat.

La sensació d’entrar a una escola buida, amb les llums dels passadissos apagades i sense escoltar res més que silenci, va ser colpidor. Una barreja de sensacions entre tristor i pena en recordar tot el que fèiem abans de la pandèmia, i a la vegada, alegria i esperança en saber que tot s’està reactivant i que tornaríem a estar en contacte amb alumnes.

La logística del primer dia va ser un xic complicada, sobretot per les noves rutines imposades per la Covid19 i el distanciament social entre els alumnes i també les mestres. Però a poc a poc ho estem incorporant tot a la rutina diària i sembla que a les nenes i als nens no se’ls està fent tan feixuc com imaginava.

És veritat que el més difícil de complir amb alumnes tan petits és la distància social, ja que, després de tant de temps tancats a casa, el que necessiten és jugar junts, abraçar-se i compartir tots els moments possibles l’un al costat de l’altre. Però tot l’esforç que invertim en recordar el que han de fer es veu recompensat amb la felicitat que desprenen cada dia quan fem el bon dia, s’expliquen el que veuen al YouTube o quan fan un gran volcà de sorra perquè les formigues entrin i es protegeixin de la pluja.

Lianet Barreto. tutora de P3 de l’Escola Pia d’Igualada

Sona el despertador com cada dia, però encara no em crec que tornem a l’escola. Sento més nervis i neguit que el primer dia que vaig entrar a l’aula al setembre. Recorro el passadís de les aules i se’m posa la pell de gallina.

Recordo aquell 11 de març, quan el temps es va aturar. Han passat les mateixes setmanes que durant unes vacances d’estiu, però s’ha fet molt més llarg. Les bates, les fotos, els seus treballs a les parets… Tot plegat és increïble.

S’obren les portes de l’escola i arriba el moment més emocionant: la retrobada. Una retrobada amb més ganes que mai. Desitjo amb totes les meves forces poder rebre’ls amb unes abraçades i petons que encara no els podré fer als meus petits alumnes. Tot i això, ells perceben als meus ulls que sota la mascareta hi ha un somriure d’orella a orella. Somriuen, em tiren un petó des de la distància i, amb això, en tinc prou per saber que res ha canviat.

Junts ens estem adaptant a aquesta nova manera d’estar a l’escola. Els infants tenen una gran capacitat d’adaptabilitat. Per petits que siguin, entenen que ara haurem de fer algunes coses d’una manera diferent.

Les pors i neguits s’esfumen quan rebo els seus regals en forma de pastissos de sorra del pati i floretes que han crescut al sorral. “Lia, t’he preparat el dinar!”, paraules que m’emocionen un cop més i que em fan adonar de com els he trobat a faltar. A ells, a l’escola i als meus companys.

Marina Penalba i Raul Sánchez, Escola Sant Jordi (Sant Jordi Desvalls)

Dia 1 de juny, ens trobem 30 minuts abans de les 9 a l’escola. Estem contentes i felices de tornar-hi, ens agrada estar a l’escola, i després de tants dies a casa encara més. A les 9 sona el timbre. La primera nena, de P3, es tira a sobre la Marina, que li ha de dir que això no pot fer-ho. La Mireia ens saluda i ens pregunta on són els nens i nenes de l’escola. Li diem que avui només seran dos. Durant el matí diem el contrari del que hem dit durant el curs; no us abraceu, no podeu compartir el joc, no podeu mirar el conte junts… i així va passant el matí, i nosaltres, que havíem començat contentes i felices, ens hem anant posant tristes i ens envaeix un sentiment d’enyorança.

Però, com sempre, els nens i nenes ens donen una lliçó i ens sorprèn com s’adapten a les noves situacions, la del confinament i ara la de l’escola. Nosaltres, com ells i elles, també ens adaptem i com sempre fem donarem el millor de nosaltres.

Marta Prat, mestra de l’escola Montsagre (Horta de Sant Joan)

La sensació del dilluns, en arribar a l’escola, va ser molt estranya: un silenci sepulcral i molta buidor. La majoria de famílies ja ens havien comentat que no tenien intenció de portar els infants a l’escola fins al setembre. I així ha estat de P3 a 1r.

Les propostes que fem amb els infants de primària que venen són d’acompanyament i de retrobament amb l’espai i el grup, tot i que són molt pocs els alumnes que venen. Establim converses on ells puguin expressar com han estat tots aquests dies a casa, què i qui han trobat a faltar més, què els han semblat les propostes que els hi hem anat enviant telemàticament i si tenen dubtes o aclariments a fer. I tanquem amb un joc, per poder reforçar vincles.

Toni Comajoan, Àngels Dengra, Anna Rovira (ZER Moianès Llevant)

A les dues de les tres escoles (Collsupina i L’Estany) que formen la nostra ZER hem tingut alguns alumnes, mentre que a la de Sant Quirze Safaja no ha fet falta la reobertura i seguim treballant telmàticament. Tots els alumnes que han vingut tenien moltes ganes i molt clares les mesures higièniques a seguir. Troben a faltar els companys i manifesten les ganes que marxi el bitxo per tornar a estar tots junts, abraçar-nos i compartir jocs i moments.

A les nostres escoles les famílies tenen un paper important i formen part del dia a dia, als matins entren a acompanyar els seus infants a l’aula i els ajuden a organitzar les seves pertinences. A causa de les restriccions del pla d’obertura, les famílies no poden entrar al centre i són els educadors qui s’esperen i reben els infants a la porta, al mateix lloc on es pren la temperatura. Cal dir que l’adaptació a aquestes normatives ha estat molt fàcil, les famílies ho han entès i s’han mostrat respectuoses amb els nous protocols,

Cal felicitar els infants, ja que tot i els canvis que han trobat s’han sabut adaptar. La seva aula de referència, sembla una altra, s’han retirat gran part del mobiliari per facilitar la desinfecció i la neteja i també les joguines es troben fora de l’aula, d’aquesta manera cada dia s’ofereixen propostes diferents, se’ls intenta proposar material individual i fàcil de netejar. Cal dir que les escoles disposen d’un espai exterior molt ampli i s’intenta passar gran part de la jornada oferint propostes a fora.

Cristina Rojas, directora de l’Escola El Margalló (Vilanova i la Geltrú)

Nosaltres encara no hem tingut cap tipus de trobada amb els alumnes, perquè no hem tingut cap alumnes d’infantil d’acollida i fins el 19 de juny no es farà l’acomiadament de sisè. Però la sensació que hem comentat amb les i les mestres que han vingut per anar recollint el material escolar que va quedar a les classes i preparar-lo per repartir-lo a les famílies és que és com si s’hagués aturat el temps. A les parets encara hi ha la decoració del carnaval i els calendaris del mes de març… és tot molt estrany.

Montserrat Eek, directora de l’Escola Sant Roc (ZER Conca de Barberà)

Dels 11 alumnes de l’escola, han vingut els dos alumnes de 6è cada dia dues hores i l’alumna de 4t un dia a la setmana per fer tutoria amb els seus companys de sisè. Com que les dues tutores de l’escola som de risc i no hi podem anar, s’ho combinen el mestre d’educació física i la mestra d’anglès. Segons l’Anna, la mestra d’anglès, les sensacions per part de l’alumnat són molt bones. Mostren moltes ganes de venir, de veure’s entre ells, de treballar, d’aprofitar les dues hores de feina,… Tot molt positiu. Ella també es mostra molt contenta i veu que l’alumnat té molt clares les pautes d’higiene i les compleixen sempre i a la perfecció. Per part de les dues tutores, ens entristeix no poder-nos acomiadar dels nostres alumnes, especialment dels de sisè i esperem que en algun moment ho puguem fer com cal.

I tu, quines sensacions has tingut? Vols compartir alguna reflexió/aprenentatge de cara a la tornada al setembre? Escriu-nos (redaccio@diarieducacio.cat) i envia’ns alguna foto de la retrobada!

Subscriu-te al nostre NewsLetter

Rebràs informació puntual de nous comerços, ofertes, descomptes, activitats programades, projectes i actes culturals, etc.

Si ets comerç unix-te a la Xarxa de Comerç del Barri i gaudeix dels seus avantatges

Donem vida al carrers. Veuràs créixer el teu barri.